Activitats

Després de la introducció del tema i coneixent el que saben els xiquets de l'Edat Mitjana i el que volen aprendre, podem treballar tots els aspectes plantejats en aquest blog a partir de moltes activitats diferents. 
Com comencem amb pergamins enviats pel rei, els xiquets seguiran rebent missatges o fins i tot, emissaris de la cort per a anar introduint i enllaçant tots els temes. A casa podran investigar sobre l'Edat Mitjana i cercar objectes o imatges per a portar a classe i elaborar entre tots un racó medieval. 

Racó Medieval en aula d'Educació Infantil
CC BY-NC-SA by Carmen Sánchez

Altres activitats que es poden fer són: 

• Disfressar-se de diferents membres de la societat medieval i representar una escena (el rei nomena cavallers, els bufons fan riure a la cort, els artesans mostren els seus productes en la fira medieval…). 
• Decorar l'aula com si fòra un castell.
• Visionar  vídeos amb temàtica medieval (en la secció “vídeos” del blog trobareu alguns). 
• Llegir contes amb temàtica medieval (en la biblioteca d'aula, del col·legi o fins i tot en la municipal). 
• Realitzar de manualitats per a desenvolupar la motricitat fina fent elements medievals com a escuts, castells, dracs… 
• Orientar les sessions de psicomotricitat a un “entrenament de cavallers” en el qual tindran jocs de punteria, carreres de cavalls, circuits, “tornejos”, jocs de pilota medievals… 
• Rebre en classe, si és possible, la visita de “músics de la cort del rei”, perquè escoltem música medieval en directe. 
• Ballar danses medievals. 
• Aprendre poemes o embarbussaments medievals. 
• Explorar els diferents recursos TIC seleccionats per a aquesta temàtica.
• Realitzar algunes fitxes per a recollir i comprovar el que han après. 
• Tallers amb pares en els quals ells es convertisquen en personatges medievals (alfarers per a fer plats d'argila, cuiners per a realitzar un sàndwich amb forma de castell o artesans per a realitzar cariocas com les dels bufons i malabaristes) 
• Visitar un castell medieval real (millor si compta amb animació temàtica per als xiquets d'aquestes edats) 

Per a finalitzar aquesta unitat, rebrem la visita del rei que nomenarà als xiquets cavallers i dames de la seua cort.

Música en l'Edat Mitjana

En l'Edat Mitjana podem trobar música de dos tipus: religiosa i profana. 

La música religiosa s'utilitzava per a resar en les esglésies. Destaca el Canto Gregoriano, cridat així pel papa Sant Gregorio Magne (segle VII). Les seues característiques són: 
- La canta un cor d'homes. 
- No utilitza instruments (és un cant “a capella”). 
- Es canta en llatí. 
- Es canta a una sola veu i amb un ritme lliure. 

Ací pots escoltar exemples de Cant Gregorià.


La música profana és amb la que es divertia el poble i era tocada per joglars, trobadors i músics. Tenia un ritme molt marcat i donaven una gran importància a la dansa. Alguns dels instruments medievals més coneguts eren: 

- Arpa: És un instrument de forma triangular amb cordes que amb polsades amb ambdós mans. Cada corda s'apagava abans de polsar la següent. Per a tocar-la, se subjectava sobre el maluc i es recolzava sobre el muscle. 

- Llaüt: És un instrument de corda premuda. Té una caixa de ressonància bombada de fusta. 

- Albogón: Instrument de fusta són set forats per als dits, similar a la flauta dolça. 

- Anafil: És un instrument de vent de metall, semblat a una trompeta recta i allargada. El so es produeix amb la vibració dels llavis en l'embocadura. 

- Zanfona: És un instrument de cordes fregades amb una roda que gira amb un manillar. Les notes canvien en pressionar les tecles d'un teclat. 

- Instruments de percussió com el pandero, les sonalls, el tambor o el atabal (timbal).

Diversions

DIVERSIONS 

En l'Edat Mitjana, els senyors i nobles es divertien de diferents maneres: 

- TORNEJOS: Eren combats a cavall en què els cavallers s'enfrontaven entre si armats amb llances per a intentar derroques a l'oponent. Es convocaven junt amb els castells i el públic s'assentava en les grades. 

- BANQUETS: Eren grans festes organitzades pels senyors en el saló del castell. En taules llargues se servia una gran quantitat menjar que menjaven amb les mans. Eren acompanyats de música i balls. 

- BUFONS: Feien riure als nobles amb les seues paraules i accions. 


- CAÇA: El senyor caçava per a alimentar-se i alimentar els seus hòmens. La caça major es realitzava a cavall, amb llança i amb gossos, criats i escuders. Més avant es caçava per mitjà d'aus de presa entrenades per a això (falconeria) 

- ESCACS: Va ser un dels jocs favorits entre els nobles. És un joc en què s'usen estratègies de tipus militar per a eliminar el rei oponent.

- LA PALMA: Era un joc que consistia a colpejar la pilota amb la mà per a enviar-la a un punt determinat de l'altre camp. 

- LA SOULE: En este joc la grandària del baló variava depenent del país. Consistia a portar-ho a un punt determinat del camp contrari, fer-ho passar entre dos pals i inclús travessara una arc. És el predecessor del rugbi i el futbol. 

- JOCS DE CLEDA: Eren caselles de taules que els cavallers havien de derrocar llançant-los les seues llances des del cavall.

Les professions

LES PROFESSIONS 

En l'Edat Mitjana es van crear els gremis que estaven formats per persones del mateix ofici. Totes les persones d'un gremi solien estar en el mateix carrer. Cada gremi tenia unes regles i controlava el nombre de treballadors, la qualitat dels productes i el preu. 

Les professions dels artesans eren molt diferents: 
- Terrisser: usava l'argila per a fer objectes com a plats, gots, gerres, cazuelas... 

- Armer: feia les armes i l'armadura del cavaller. 

- Obrer: feia cases, ponts, catedrals i altres edificis amb rajoles, pedres i fusta. 

- Curtidor: separava, preparava, tractava i cuidava les pells dels animals per a fer roba i altres objectes. 

- Ferrer: Feia utensilis de metall com coberts o ferramentes i també les ferradures dels cavalls. 

- Filadora: convertia la llana o el lli en roba. 

- Orfebre: feia joies i altres adorns amb metalls preciosos. 

- Bufador de vidre: utilitzava l'arena per a fer objectes de vidre. 

- Sabater: feia sabates i bótes. 

- Forner: feia pa i era l'únic que podia treballar de nit. A poc a poc es van incorporar els forns de llenya en les forns. 

En dies de festa s'exhibia un gran mercat on els mercaders i artesans anunciaven les seues mercaderies. Exposaven els seus productes per a traure beneficis. En estos grans mercats havia de tot: ferrers, fusters, campesinos...

Els Cavallers

ELS CAVALLERS 

Eren guerrers de classe noble que començaven des de molt xicotets a preparar-se i entrenar-se per a la lluita. Estaven al servici del seu senyor i sempre li defenien dels atacs enemics. Manejaven tot tipus d'armes i anaven muntats a cavall. Eren persones molt valentes, lleials i educats. 

Portaven una armadura molt pesada per a protegir el seu cos i un casc cridat elm que tenia uns orificis en els ulls per a poder veure. Per a defendre's utilitzaven un escut elaborat amb materials resistents que paraven el colp d'una espasa o una destral. S'agafaven amb una mà per un ansa i es col·locava davant del cos per a protegir-ho. Per a atacar usaven l'espasa o llança. 

Igual que els cavallers, els cavalls també portaven una armadura molt pesada. Eren cavalls especials molt grans. 

El cavaller tenia un ajudant que es cridava escuder, que li ajudava amb l'armadura, li preparava les armes i cuidava del cavall. En el futur, l'escuder podia convertir-se en cavaller.


Ara que ja sabeu més sobre els cavallers, podeu ballar esta coneguda cançó:

La societat de l'Edat Mitjana

LA SOCIETAT

La societat de l'Edat Mitjana estava dividida en classes o estaments. Era un sistema feudal: entrega de béns a canvi de servicis. La màxima autoritat era el rei, després la noblesa, el clero i els cavallers i finalment, els llauradors i serfs. 

EL REI: Era qui posseïa totes les terres d'un país. Dictava les lleis i era el cap de l'exèrcit. També cedia grans extensions de terra als nobles, els que lluitaven per ell. Els reis viatjaven molt i tenien uns quants castells repartits per tot el país. 

ELS NOBLES O SENYORS: Són els amos del castell i de les terres que ho rodegen. Cedien terres als seus cavallers com a pagament pels seus servicis en les batalles. Dirigixen les labors del camp. Són els caps dels soldats i organitzen tornejos en els castells on viuen. 

ELS CAVALLERS: Lluitaven en la guerra a favor dels reis i nobles. Des de xicotets es preparen per a la lluita. Són molt hàbils manejant les armes i muntant a cavall.

 ELS SOLDATS: Lluitaven a peu en l'exèrcit dels seus senyors. Usaven espases, llances, arcs, ballestas... 

EL CLERO: Sacerdots, bisbes i monjos dirigien l'Església. En els monestirs escrivien llibres a mà i van recuperar escrits antics. 

ELS BUFONS: Divertien la gent comptant acudits i fent malabars i acrobàcies. Actuaven en places, mercats i en els castells. 

ELS TROBADORS: Eren poetes que cantaven pels pobles i ciutats. Les seues cançons eren de gestes de cavallers, notícies del regne o històries d'amor. 

ARTESANS I MERCADERS: Fabricaven productes i els venien. S'associaven en gremis per a ajudar-se entre ells. 

SERFS I LLAURADORS: Treballaven la terra dels cavallers, els nobles i reis i ells a canvi, els protegien dels enemics. Havien de pagar molts impostos i la seua vida era molt dura.

Els monestirs

ELS MONESTIRS

Els monestirs es construïen en llocs aïllats per on no passara molta gent. 
Els monjos vivien en els monestirs. Treballaven en el camp i resaven. També cantaven el Cant Gregorià que es canta a l'uníson sense instruments. 

Alguns monjos eren escribes, il·lustraven i copiaven llibres a mà cridats còdexs. Per a escriure utilitzaven una ploma i un tinter. L'idioma utilitzat era el llatí, que era la llengua culta i universal. 

Els monestirs podien ser molt diferents, però en general, la majoria tenien estes parts: 
- Església: La part més important on els monjos resaven, cantaven i llegien la Bíblia. 
- Claustre: Pati rodejat d'una galeria amb columnes. Els monjos passejaven i meditaven allí. 
- Biblioteca: lloc on escrivien i decoraven amb dibuixos els llibres. 
- Sala capitular: lloc de reunió dels monjos. - Reflectorio: és el menjador comú 
- Posada: Casa que tenien alguns monestirs perquè passaren la nit els pelegrins.

En este vídeo pots veure imatges de monestirs medievals mentres escoltes Cant Gregorià:

Els castells

ELS CASTELLS

Són grans edificacions fortificades construïdes per a defendre's dels enemics. En ells vivien els senyors o els reis, els seus criats i la gent que treballava per a ells. Els senyors eren els amos del castell i també de tota les terres que ho rodejaven. Els castells es contruían en la part alta d'un tossal i les seues muralles estaven rodejades per un fossat d'aigua. Per a poder entrar i eixir del castell, els guàrdies abaixaven el pont llevadís. 

Les parts d'un castell són: 
- FOSSAT: gran rasa plena d'aigua que rodejava al castell pels costats que no estaven protegits pel precipici. La seua missió era la de dificultar l'accés al castell. 

- MERLETS: quadrats que sobreeixien de les muralles per a protegir als soldats, que s'amagaven darrere. 

- RASTELL: pesada porta amb rostes que impedia l'entrada al castell. 

- PONT LLEVADÍS: pont mòbil amb caràcter defensiu, que se situava sobre la trapa, i quan es tancava pareixia una porta.

- PENDÓ: és un tipus de bandera utilitzada com a distintiu, senyal o insígnia des de l'Edat Mitjana. 

- FINESTRA SAETERA: finestra molt estreteta des de les que es llançaven fletxes i altres armes llancívoles. 

- TORRE DE L'HOMENATGE: és l'estructura central del castell medieval. És una torre destacada, més alta que la muralla i servix de residència del senyor. En la part inferior s'establixen els magatzems i rebost i en la part superior el dormitori de la guàrdia del castell.

- PATI D'ARMES: era l'espai que es trobava en el centre del castell. Al seu voltant es distribuïen les distintes estades, com la capella, l'armería... L'entrada al castell es produïx a través del pati d'armes; des d'ell s'accedix a la resta de les dependències com a corredors d'accés a les masmorres o inclús a passadissos secrets de fugida, que solen estar reservats al senyor. 

- TORRE DE GUÀRDIA: era qualsevol de les torres que hi havia tant en l'exterior com en el propi castell; servia per a vigilar i defendre el castell. 

- CAMÍ DE RONDA: era una senda en la part superior de les muralles, des d'on els soldats vigilaven la contornada i muntaven guàrdia.

Introducció Edat Mitjana

L'Edat Mitjana és l'època de la història que transcorre a Europa entre L'Edat Antiga i l'Edat Moderna, del segle V al segle XV.

L'Edat Mitjana és coneguda pels seus castells i els seus cavallers. Els castells van ser la residència dels reis i senyors. Eren de pedra i es construïen en alt, amb muralles i fossats per defensar-se millor dels enemics, ja que va ser una època de moltes guerres i batalles.
Entorn dels castells, es va organitzar la vida en aquest període, en ciutats i llogarets. A més, la vida de les persones que van viure en aquesta època era molt diferent segons la classe a la qual pertanyien, exercien diverses professions i anaven vestits amb robes molt diferents a les nostres.

Al llarg d'aquesta unitat, parlarem de:
- Els castells
- Els Monestirs
- La societat medieval
- Els Cavallers
- Les Professions
- Diversions
- La música


El tema de la unitat didàctica s'introduirà a partir de l'aparició a l'aula d'un pergamí enviat per un rei en el qual proposa als xiquets una sèrie de proves fins a trobar el seu tresor, ple d'elements medievals (objectes, contes, imatges ... ). A més, els reptarà a descobrir i aprendre moltes coses de la seva època: L'Edat Mitjana. D'aquesta manera, tindrem un fil conductor al llarg de tot el temps que estiguem treballant aquest tema, per així mantenir l'interès dels xiquets.

A més, es pot decorar l'aula a poc a poc com si fora l'interior d'un castell. Cal tenir en compte que és un tema molt atractiu per als petits ja que està present en molts elements infantils (contes, joguines, disfresses ...) i hem d'aprofitar-ho.

Mapa Coceptual

Ací està el mapa dels continguts sobre l'Edat Mitjana que anem a treballar amb els alumnes de 5 anys (realitzat amb xmind)

La Història en Educació Infantil

És possible començar l'ensenyament de la Història en els nivells d'Infantil? 

Els xiquets seràn capaços de comprendre i retenir aspectes d'uns altres temps? 

És necessari introduir aquests continguts encara que en el curriculum no apareguen de manera explícita? 
Ací teniu l'article “Propuestas de innovación para la enseñanza de la historia en Educación Infantil” dels autors Pedro Miralles i Pilar Rivero que us recomane llegir per a un acostament major a aquest tema.

Propuestas innovacion ensenanza_historia_educacion_infantil_pedro_miralles from ANA HENRIQUEZ ORREGO

Benvinguda

Benvinguts al meu Castell de Colors, un racó destinat a compartir recursos i eines per a treballar l'Edat Mitjana en Educació Infantil. 
Esteu tots convidats a col·laborar en la construcció d'aquest "castell".